És un plat una mica retro, de l’època del metacrilat, però al qual m’uneix un vincle afectiu i de gratitud. En algun moment de la meva infantesa vaig tastar aquesta crema de porros de nom afrancesat i, a partir d’aleshores, i mentre vaig ser nena, va ser la meva elecció fixa als restaurants que la tenien a la carta. Probablement amb un bacallà de segon, vaig créixer (i força) gràcies a ella. Merci beaucoup!
Cost aproximat per ració: 0,96 €.
Ingredients
- 60 g de mantega
- 400 g de porros (només la part blanca)
- 400 g de patates
- 1 l de brou de pollastre
- 200 ml de nata per cuinar
- Sal, pebre blanc i cibulet
Preparació
- Netegem els porros i els tallem en rodanxes.
- Els sofregim en mantega, a foc ben baix. No han d’agafar color.
- Quan comencin a transparentar, hi afegim les patates (pelades i tallades a trossos).
- Hi aboquem el brou. Salem (si cal), hi posem una mica de pebre blanc i portem a ebullició.
- Passats uns 45 minuts, triturem molt bé amb la batedora. Deixem refredar.
- Hi afegim la nata i batem de nou. De manera opcional, podem colar la crema perquè quedi ben fina.
- Posem a la nevera fins el moment de servir, amb un pessic de cibulet.
Variants
Sobre un plat tan senzill i amb tan pocs ingredients no hi ha gaire marge d’acció. El sol fet de servir-lo calent ja el convertiria en “crema de porros”. Les úniques llibertats que ens podem prendre són: afegir-hi una ceba o una ceba tendra (sofregida just abans que el porro), i/o una copeta de vi blanc (que deixaríem reduir) abans de tirar-hi el brou.