Arran d’uns tallers de cuina oriental que vaig fer l’hivern passat, un prestatge de la meva (minúscula) cuina ha quedat completament envaït per pots i ampolles de salsa d’ostres, mirin, oli de sèsam, pasta de miso… Gran part d’aquests productes –tret de les menys apetibles prunes umeboshi– els vaig utilitzant en la cuina diària. I així he descobert una poció, que suposo similar al garum romà i que, utilitzant un llenguatge molt suau, anomenen salsa de peix. No se us acudeixi tastar-la sola. Ni tan sols olorar-la! Un ferum de salaó us impregnarà les mucoses i voldríeu no haver estat tan curiosos. Però poseu-ne una culleradeta en l’estofat, en el suquet, o en el curri que us convido a provar. Ja veureu com el plat s’il·lumina i adquireix un matís nou.
Cost aproximat per ració: 1,65 €.
Ingredients
- 550 g de cuixes de pollastre desossades
- 250 ml de llet de coco
- 2 cullerades de pasta de curri verd
- 2 pomes Golden
- 1 cullerada de sucre morè
- 2 cullerades de salsa de peix
- 2 cullerades d’oli de gira-sol
- Alfàbrega
Preparació
- Posem l’oli de gira-sol en un wok i hi escalfem dues cullerades de curri verd en pasta (1 sola cullerada si no us agrada gaire picant).
- Hi aboquem la llet de coco, i esperem que s’escalfi.
- Afegim 100 ml d’aigua i esperem que arrenqui el bull.
- Tallem el pollastre en daus d’uns 2 cm. L’afegim a la llet de coco i el fem coure uns 5 minuts a foc alegre, remenant de tant en tant.
- Pelem i tallem les pomes en trossos de mida similar al pollastre. Els tirem al wok i fem coure 5 minuts més.
- Afegim la salsa de peix i el sucre. Remenem.
- Al final de la cocció, hi posem una mica d’alfàbrega.
- Servim damunt un llit d’arròs blanc.
Variants
Si us agrada el sabor dolç, afegiu algunes panses en aquest curri, junt amb la poma. Si, per contra, preferiu un gust més “seriós”, substituïu la poma per albergínia. La denominació curri s’aplica a un munt de plats diferents, estofats amb espècies, que s’estenen per quasi la totalitat d’Àsia i –per efectes de la colonització– també a la Gran Bretanya i a Holanda. El que jo us proposo és una versió molt senzilla d’un curri verd tailandès, però de variants n’hi una infinitat. Atreviu-vos a experimentar!