Sopars de duro
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Pastís fresc de mojito

Pastís fresc de mojito

Pel seu 18è aniversari, l’Alex em va demanar un pastís de fruita ben refrescant, “d’aquells que no embafen”. Prevèiem un dinar pantagruèlic i una pujada de temperatures, i no calia rematar els excessos calòrics amb les postres. Per això, aquest pastís de llimona, que sempre ha rebut molts elogis i que té l’avantatge afegit de no requerir forn, semblava l’opció més apetible.

Ja engrescada i amb el davantal posat, vaig descobrir que a la nevera hi tenia només una llimona en procés de petrificació. I en canvi, hi havia un munt de llimes. A grans mals, grans remeis. I, és clar, la primera decisió va venir rodada: “El faré de llima”. Però poc després, en aquest estat mental indefinible que em provoca el tràfec per la cuina, vaig tenir una revelació. Un manat de menta verda, fresca, perfumada, semblava que em volia transmetre algun missatge a través del plàstic que ens separava. I una esgarrifança de gel pilé em va recórrer l’espinada: “Que sigui de mojito!”

Cost aproximat per ració: 0,97 € (en surten 10 racions).

Ingredients

Preparació

  1. Posem un paper sulfuritzat a la base d’un motlle desmuntable d’uns 22 cm de diàmetre. Muntem l’altra part del motlle directament al damunt.
  2. Posem al congelador el bol on muntarem la nata. La nata també haurà d’estar ben freda.
  3. Comencem fonent la mantega per fer la base del pastís.
  4. Amb una picadora, triturem ben fins els dos tipus de galeta. Hi afegim la mantega fosa i barregem bé.
  5. Recobrim la base del motlle amb aquesta barreja i premem perquè quedi ben igualada.
  6. Posem el motlle a la nevera com a mínim dues hores. La mantega s’ha de tornar a solidificar.
  7. Mentrestant, preparem els ingredients per al farcit. Ratllem la pell d’una de les llimes (només la part verda més superficial) i la reservem.
  8. Piquem ben fines les fulles de menta verda i les reservem.
  9. Barregem la ratlladura de llima, la menta verda i el sucre en un bol gros. Veureu quina oloreta més bona…
  10. Posem a estovar 6 fulls de gelatina en aigua freda (compte, que a l’estiu l’aigua de l’aixeta pot sortir bastant calenta i desfer-vos del tot la gelatina!).
  11. Espremem la llima a la qual havíem ratllat la pell, junt amb una altra. Barregem aquest suc amb el rom i el posem a escalfar a foc baix. No cal que superi els 50 °C.
  12. Hi dissolem la gelatina que teníem a remull.
  13. Afegim al bol gros els dos ous i el formatge Philadelphia, remenant bé.
  14. Hi incorporem també la gelatina que acabem de dissoldre amb el suc.
  15. Barregem per homogeneïtzar la massa i tornem a posar el bol a la nevera. L’hi deixem 45 minuts.
  16. Passat aquest temps, muntem la nata amb unes barnilles, en el bol que teníem refredant-se al congelador.
  17. Quan la nata estigui ben ferma, la incorporem amb suavitat als ingredients anteriors.
  18. I ara sí: aboquem tota aquesta mescla a la base de galeta, que ja estarà dura, i la deixem a la nevera fins l’endemà.
  19. Quan el farcit hagi pres, ja podem decorar el pastís amb una cobertura de llima.
  20. Posem l’últim full de gelatina a remull.
  21. Espremem una de les dues llimes que ens quedaven i, si cal, afegim aigua al suc fins a obtenir 75 ml. en total.
  22. Endolcim aquest líquid amb dues cullerades de sucre. L’escalfem a foc baix.
  23. Hi barregem la gelatina estovada i remenem perquè es dissolgui bé.
  24. Tallem a rodanxes ben fines l’última llima. Ens han de sortir com a mínim 10 rodanxes.
  25. Les distribuïm per la vora del pastís, marcant les racions.
  26. Aboquem aleshores el suc de llima amb la gelatina dissolta i tornem a posar el pastís a la nevera unes dues hores com a mínim. L’aspecte final serà llustrós i cristal·lí. I el sabor, deliciós!

Recomanacions

Aquesta recepta és molt fàcil de fer, però amb la pastisseria sempre cal ser una mica meticulós i cuidar la presentació. Peseu i mesureu els ingredients amb precisió. Només així podreu obtenir resultats sempre idèntics. A més dels ingredients de la llista, doncs, necessitareu una bona bàscula (millor si és electrònica) i gots mesuradors. Els meus són del Lidl i van la mar de bé. Hi ha altres eines, però, que són imprescindibles i que no surt a compte comprar barat. Són les de tall. És impossible fer rodanxes fines de llima sense un ganivet de bona qualitat. I no se us acudeixi ratllar la pell amb aquella andròmina del basar de la cantonada! Si us agrada la cuina, demaneu un bon ratllador als reis. I si heu estat molt bons, afegiu-hi un lot de ganivets. Són una inversió per a tota la vida.