Sopars de duro
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Pastís de xocolata i Guinness

Pastís de xocolata i Guinness

Una cervesa Guinness, en un pastís? És la sorpresa inicial de qui, per primera vegada, prova aquest pastís negre com la nit. La cervesa negra no és un ingredient habitual en la pastisseria. I no obstant això, té una amargor i un aroma torrat que combinen meravellosament amb la xocolata. També aporta un toc de sobrietat als sempre embafosos pastissos amb mantega i sucre. És un pastís (fàcil) per a paladars adults.

Cost aproximat per ració: 0,71 € (el pastís surt gros, per 10-12 persones).

Ingredients

Preparació

  1. Posem el suc de llimona a la llet, i deixem que actuï uns 10 minuts.
  2. Agafem un motlle d’uns 22 cm de diàmetre. En cas que sigui metàl·lic, l’engreixem. Retallem un cercle de paper de forn, de la mateixa mida que la base del motlle, i el posem a dins (ens anirà molt bé per desemmotllar-lo).
  3. Escalfem el forn a 170 °C.
  4. Fem fondre 250 g de mantega en un cassó al foc, amb la cervesa.
  5. Hi afegim el cacau, l’aroma de rom i el sucre normal. Remenem.
  6. En un altre bol, batem els ous. Hi afegim la llet amb el suc de llimona.
  7. Ajuntem totes dues barreges líquides, remenant.
  8. Posem els ingredients secs (farina, llevat en pols i bicarbonat) en un bol gros.
  9. Hi aboquem la barreja líquida i remenem bé amb unes varetes.
  10. Quan la barreja sigui homogènia, la posem al motlle i cap al forn.
  11. Deixarem coure el pastís durant 45 minuts, sense ventilador. En acabar, aprofitarem el calor residual durant uns 10 minuts més, i després el traurem per fer que es refredi.
  12. Quan estigui completament fred, hi posem una cobertura feta de la següent manera:
  13. Fonem els 50 g de mantega restants. Hi afegim el sucre de llustre, tot barrejant.
  14. Finalment, incorporem el formatge cremós.
  15. Escampem aquesta cobertura amb una espàtula, per damunt i pels costats del pastís. Decorem amb una mica de pols de cacau per sobre.

Variants

No soc gens de frostings (com ara s’anomenen les cobertures cremoses dels pastissos; les mateixes que posen a les magdalenes de tota la vida, que amb aquest colofó hipercalòric passen a dir-se cupcakes). A banda que són massa embafosos pel meu gust, no em sento part d’aquest fenomen cursi i ensucrat en excés, envoltat de floretes, quadrets de vichy i altres diminutius, que sembla haver atacat com un virus a la pastisseria casolana.

Aquest pastís té una cobertura mínima perquè s’adapta al gust de qui se’l menjarà. Reconec, però, que té una certa gràcia embolcallar-lo completament en una cobertura ben blanca, feta amb els mateixos ingredients però multiplicant les quantitats per dos, o amb una barreja de mantega i xocolata blanca per a postres. Només quan es talla la primera porció, apareix la veritable personalitat (fosca) del pastís.