En podem dir pastís o quiche lleugera, perquè els ingredients típics de la quiche els hem substituït per cebes i porros, molt menys embafadors que la cansalada viada, a la vegada que més saludables per les arteries (però no patiu, que el formatge i la nata ja us aportaran el greix necessari per mantenir el tipus i el somriure). Una combinació d’ingredients tan senzilla com afortunada com a farciment, i una crosta que, en cas de poca traça o molta pressa, podríem substituir per pasta de full refrigerada. El resultat? Un pastís salat que durarà ben poc a la nevera i que, amb unes fulletes de ruca i canonges, resulta perfecte per la carmanyola.
Cost aproximat per ració: 0,58 € (en surten 6 racions).
Ingredients
Per la massa:
- 150 g de farina
- 100 g de mantega ben freda
- 50 ml d’aigua quasi gelada
- 1/4 de cullerada de sal
Per al farcit:
- 2 porros
- 2 cebes de Figueres
- 3 ous
- 200 ml de nata 35 % mg
- 100 g de gruyère o cheddar ratllat
- 1 cullerada sopera de farina
- 50 g de mantega
- Un pessic de mou moscada
- Pebre negre
- Sal
També necessitarem un motllo metàl·lic o de ceràmica d’uns 24 cm de diàmetre.
Preparació
- En primer lloc, prepararem la massa. Per això, tallarem la mantega a daus i la barregem molt ràpidament amb la farina i una punteta de sal. Si tenim una picadora, podem posar-ho tot a dins i engegar-la uns 10 segons. Si no, podem utilitzar un estrep o una forquilla. La idea és que la mantega no es desfaci, i per això evitem treballar-la (ergo, escalfar-la) amb els dits.
- Quan la barreja tingui aspecte de sorra agrumollada, hi afegim l’aigua directament de la nevera i acabem d’integrar la massa. Fixeu-vos en els vídeos que trobareu a la recepta del pastís de poma, i veureu la textura que hem d’assolir.
- Emboliquem la massa en paper film i la deixem una estona a la nevera. Podríem preparar-la el dia abans, fins i tot.
- Per preparar el farcit, tallem els porros a rodanxes d’uns 3 mm, incloent la part de color verd clar. Pelem i tallem també les cebes.
- Fonem els 50 g de mantega en una cassola de ferro o terrissa i hi sofregim les verdures a foc ben baix, amb un pessic de sal i la tapadora posada. Remenem de tant en tant.
- Quan el porro i la ceba ja siguin ben tendres, tirem una cullerada de farina a la cassola i deixem coure un parell de minuts més.
- Deixem refredar les verdures.
- Mentrestant, engeguem el forn a 190 °C, amb calor inferior i superior.
- Enfarinem bé el marbre i estenem la massa amb el corró. Des del centre, l’anem estirant fins aconseguir un diàmetre d’uns 35-40 cm, o suficient per cobrir el fons i les parets del motllo i que en sobri una mica.
- Traslladem la massa al motllo. Pessiguem les vores o tallem el que sobresurti fins deixar-ho ben bonic. Aquesta massa és fàcil de treballar i, com que conté mantega, no s’enganxa gens al motlle. Per tant, no cal untar-lo.
- Punxem el fons de la massa amb una forquilla.
- Quan el forn ja sigui ben calent, coem la crosta al terç superior del forn durant uns 7-8 minuts, fins que tot just es comenci a daurar.
- Aprofitem aquests minuts per acabar el farcit. Trenquem els ous i els barregem amb la nata, la nou moscada, el pebre i la sal.
- Gradualment, hi afegim la barreja de ceba i porro, ja freda, i la meitat del formatge ratllat.
- Aboquem aquesta barreja dins la crosta i la cobrim amb la resta del formatge.
- Tornem al forn i deixem que es cogui durant 35 minuts més, o fins que agafi un color torradet per les vores.
- Deixem que es refredi una mica i cap a la taula!
Variants
En aquest pastís, el tipus de formatge i de ceba que empreu determinarà la intensitat del gust. El formatge emmental, per exemple, és més suau que el cheddar i no té el punt picant del gruyère. I per tant, si no sou fans del formatge, no el notareu tant. Utilitzant cebes dolces o fins i tot cebes tendres també en suavitzareu el gust. Es tracta de trobar l’equilibri que fa per vosaltres.