Sopars de duro
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Ossobuco

Ossobuco

L’ossobuco rep el seu nom de l’os (en italià, osso; buco vol dir forat) que presenta, i que no és altra cosa que la pota de la vedella. Aquest tall és bastant econòmic i saborós. De cocció lenta, això sí. Però no cal que estem tot el temps pendents de la carn. Mentre es va coent, podem anar fent l’aperitiu. També es pot preparar a l’avançada, com la majoria de guisats, i escalfar en el moment de dur a taula. L’acompanya a la perfecció un risotto amb safrà, però també uns pèsols, unes patates bullides o una pasta fresca in bianco.

Cost aproximat per ració: 2,75 €.

Ingredients

Preparació

  1. Fem uns talls a la pell que envolta la carn, per evitar que s’arronsi en coure-la.
  2. Salem i empebrem la carn. L’enfarinem molt lleugerament.
  3. La fregim en una cassola baixa i ampla, on càpiguen els quatre talls.
  4. La retirem de la cassola i filtrem l’oli.
  5. En aquest mateix oli sofregim les verdures tallades a dauets, durant uns 10 min.
  6. Hi afegim després el vi blanc, el brou, i unes branquetes de farigola i de sàlvia.
  7. Tornem a posar la carn a la cassola, la tapem i deixem coure durant 1 h 30 min – 2 h. Hem d’estar atents que no s’evapori el líquid. Hi afegim brou, si és el cas.
  8. Retirem la carn de la cassola i la dipositem en una plata de servir.
  9. Passem la salsa pel passapurés. Hi afegim 1/2 cullerada de julivert picat i la pell de llimona. Remenem.
  10. Aboquem aquesta salseta pel damunt de la carn.

Variants

Hi ha moltes receptes que incorporen un parell de tomàquets (pelats i sense llavors) al sofregit. A mi no m’agrada el color marronós que agafa la salsa, però si no sou primmirats com jo, feu-ho. Hi queda bé.

A la picada de julivert i llimona hi podeu afegir un parell de dents d’all i, si sou agosarats, també un parell d’anxoves.