Que aquest tall es digui llaminera és un bon presagi. El nom anticipa una experiència sensorial que, us asseguro, es correspon amb la definició que en dóna el DIEC: “Que convida a menjar per la finor, la delicadesa, del seu gust”. I això que la llaminera, ben mirat, és de porc: una bèstia que a priori no associàvem amb la finor o la delicadesa. Heu provar la llaminera, doncs, per acabar amb aquests prejudicis.
Cost aproximat per ració: 2,15 €.
Ingredients
- 2 llamineres de porc
- 1 ceba mitjana
- 1 gra d’all
- 3 cullerades soperes de mel
- 1/2 llauna de cervesa
- Farina
- Oli d’oliva
- Una mica de sàlvia, farigola o marduix (o una barreja de totes tres herbes)
- Sal i pebre
Preparació
- En una paella amb oli, rostim les llamineres senceres a foc mig-fort, per deixar-les daurades per fora però encara tendres a l’interior. Les retirem.
- Al mateix oli, sofregim la ceba i l’all.
- Abans que la ceba agafi color, hi afegim mitja culleradeta de farina i la fem torrar molt lleugerament.
- Hi afegim la mel i la cervesa.
- Salem, empebrem, hi posem les herbes…
- Tornem a posar la carn a la paella.
- Baixem el foc i deixem coure, tapat, uns 10 minuts, o fins que la salsa s’hagi reduït a la meitat.
- Tallem les llamineres i servim.
Variants
Amb la carn de porc hi queda molt bé la fruita àcida: taronja, pinya, magrana… i també les pomes tipus Fuji. Proveu d’afegir a aquesta recepta una poma per cap: talleu-les a trossos d’1 cm de gruix aprox., daureu-les abans en una mica de mantega, i incorporeu-les a la paella junt amb la carn. Caldria afegir-hi un pèl més de cervesa perquè les pomes es coguin bé.