Sopars de duro
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Gulasch

Gulasch

El gulasch és un estofat de carn de vedella assaonada amb paprika, un pebre vermell que dóna gràcia, color i un gust característic al plat. El trobareu escrit de mil maneres i cuinat també d’altres tantes formes. A Hongria, d’on és originari, és més semblant a una sopa que a un estofat, i pot ser que contingui ingredients com la col agra o la crema de llet (també agra…), dels qual he preferit prescindir. El gulasch, a més d’una simfonia de gustos i excel·lent font d’energia, és un plat ideal per aplicar la creativitat a la cuina.

Cost aproximat per ració: 2,45 €.

Ingredients

Preparació

  1. Barregem els diversos tipus de pebre vermell amb la farina i hi arrebossem els daus de carn.
  2. Tallem la ceba a quarts i la pastanaga a rodanxes.
  3. Escaldem i pelem els tomàquets.
  4. Desfem el llard en una cassola de ferro. Hi daurem la carn a foc viu, per segellar-la.
  5. Retirem la carn. En el mateix greix, daurem la ceba.
  6. Passats 5 minuts, hi afegim l’all tallat a làmines i el tomàquet. Deixem que cogui uns 10 minuts.
  7. Aboquem el brou i l’aigua a la cassola.
  8. Quan arrenqui el bull, hi tornem a posar la carn. Assaonem amb el comí i el marduix i deixem coure tapat, a foc baix, durant 30 minuts.
  9. Hi afegim aleshores la pastanaga i el pebrot tallat a trossos d’uns 2 cm. Deixem coure 20 minuts més.
  10. Finalment, hi posem les patates, pelades i tallades més aviat grosses.
  11. Deixem coure 25 minuts, o fins que les patates estiguin tendres. Condimentem amb la sal de sèsam.
  12. Apaguem el foc i deixem reposar el gulasch.
  13. El servim en una sopera, acompanyat d’arròs bomba o de Spätzle.

Variants

El gulasch és un típic plat d’olla, d’aquells que es combinen amb els ingredients que hi ha a l’abast i s’adapten als gustos de cada cuina. Per això no trobarem una única versió d’aquesta recepta. Per començar, la carn tant pot ser de vedella com de porc o de corder (opteu per la que més us agradi); s’hi pot afegir una branca d’api, naps en lloc de patates, o 1/2 copa de vi negre (cosa que jo faria després del punt 6). La meva versió conté un pessic de pimentón de La Vera, que aporta un aroma fumat molt agradable (sempre que no se n’abusi) i una mica de sal de sèsam (altrament anomenada gomashio, un condiment japonès que, per sorpresa fins i tot de la cuinera, casa perfectament amb aquest tipus de plat).