Segurament trobarem persones que fan escarafalls del vi en tetra-brick i, malgrat això, només consumeixen el gaspatxo d’aquests envasos. Us sona? Per superar aquest estrany comportament, convé fer-lo a casa tres o quatre cops –els necessaris per anar ajustant els ingredients al propi gust– i comparar. Si, a més del sabor, tenim en compte el chute de licopè i vitamines que conté el gaspatxo casolà (substàncies molt més sexis que els conservants i additius de l’industrial), no trigarem en dir adéu als tetra-bricks, per sempre més!
Cost aproximat per ració: 0,75 €.
Ingredients
- 1 kg de tomàquets ben madurs (tipus pera o de penjar)
- 1/2 pebrot verd
- 1/2 pebrot vermell
- 1/2 cogombre
- 1/2 ceba tendra grossa (o 1 de petita)
- 1 gra d’all
- 100 ml d’oli d’oliva
- 3 cullerades de vinagre de xerès
- Sal
Preparació
- Trossegem els tomàquets i n’eliminem la part més dura del mig. Els posem junt amb els pebrots al got de la batedora i triturem.
- Colem per eliminar les pells.
- Pelem i trossegem la ceba i el cogombre, i també els triturem.
- Ho batem tot junt amb l’oli i el vinagre. Salem i tastem per rectificar, si cal.
- Posem el gaspatxo unes hores a la nevera i el servim ben fred. Podem acompanyar-lo amb trossets de pa torrat i verdura picada.
Variants
És habitual incorporar al gaspatxo un parell de llesques de pa remullat, i també afegir-hi una mica d’aigua perquè no espesseixi massa. Feu-lo al vostre gust. Només cal consultar l’entrada “gazpacho” a la wikipèdia per veure que és un plat amb infinites versions –i totes, bones. L’única condició és que el tomàquet sigui ben madur i saborós. Per això és impensable fer gaspatxo fora de temporada.