Sopars de duro
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Fricandó

Fricandó

Hi ha plats de tradició familiar que, en servir-los, acostumen a generar els mateixos comentaris. Una de les cantarelles que associo al fricandó és que “perquè quedi ben tendre, s’ha de fer amb filet de pobre”. Comprarem doncs aquest tall amb reminiscències de postguerra, perquè les mares sempre tenen raó.

Cost aproximat per persona: 2,95 €.

Ingredients

Preparació

  1. Posem els bolets a estovar en un got d’aigua tèbia.
  2. Salem i empebrem la carn. La passem per farina.
  3. Fregim lleugerament la carn en una paella amb oli. Els talls, un cop fregits, els anem reservant.
  4. Filtrem l’oli de fregir la carn i el passem a una cassola de terrissa. Hi sofregim la ceba i la pastanaga picades, durant uns 10 min.
  5. Hi incorporem després el tomàquet, pelat i a dauets. Ho deixem uns 5 m, fins que es redueixi.
  6. Aleshores hi posem el vi, els claus d’olor i la canyella. Hi afegim també l’aigua d’estovar els moixernons, ben colada, i el brou de pollastre. Remenem.
  7. Hi incorporem la carn que teníem reservada. Tapem i deixem coure a foc baix durant uns 30-40 m.
  8. Mentrestant, saltem els bolets en un rajolí d’oli.
  9. Quan la carn estigui ben tendra, la traiem un moment de la cassola i passem la salsa pel colador xinès.
  10. Posem la carn, els bolets i la salsa, ara ben fina, altre cop a la cassola.
  11. Passats 5 m, hi aboquem la picada. Deixem que faci xup-xup a foc molt baix, 5 m més, fins que els ingredients quedin ben lligats.
  12. Ja es pot servir. El fricandó és encara més bo l’endemà.

Variants

Hi ha mil maneres de fer el fricandó: es poden utilitzar bolets frescos quan sigui temporada, substituir el vi ranci per conyac, condimentar-lo amb un bri d’orenga en lloc de canyella i clau, o deixar que l’únic aroma sigui el dels moixernons… Proveu totes les variants! També podeu seguir el suggeriment de la meva amiga Elisenda i servir-lo damunt d’un llit de puré de patata.