Em direu que ja comença a fer calor; que on vaig jo, amb plats tan contundents, quan les botigues són plenes de cremes solars, productes per aprimar, ulleres de sol i roba de colors llampants. Doncs bé: no tinc excusa. Simplement m’agraden les cassoles a qualsevol època de l’any. Fins i tot hi sucaria pa, si no fos que la patata esqueixada ja fa la funció d’absorbir aquest suquet tan deliciós que cohesiona el plat. Amb una copa de vi negre, una amanida per començar i un bon tall de síndria per acabar, teniu un àpat complet, saludable i que us posarà de molt bon humor. Infinitament millor que un batut verd, creieu-me.
Cost aproximat per ració: 1,75 €.
Ingredients
- 500 g de costella ibèrica tallada a daus d’uns 3 cm
- 500 g de patates
- 200 g de cigrons prèviament cuits
- 1 ceba
- 1 porro
- 2 pastanagues
- 2 grans d’all
- 500 ml de brou de carn
- Oli d’oliva verge extra
- 1 branqueta de farigola
- 1 culleradeta de pebre vermell (picant, dolç o fumat, com més us agradi)
Preparació
- Pelem i piquem la ceba a daus. Tallem el porro i la pastanaga a rodanxes i els ofeguem tots junts en una cassola amb un raig d’oli.
- Hi afegim la costella. Mantenim la cassola destapada i a foc viu fins que es comenci a daurar, remenant de tant en tant.
- Incorporem aleshores la patata pelada i esqueixada, la farigola i els cigrons.
- Remenem bé i cobrim amb el brou.
- Deixem coure uns 30 minuts des que arrenqui el bull, a foc mitjà i amb la cassola tapada.
- Mentrestant, daurem l’all ben picat en una paella amb oli. Hi incorporem el pebre vermell gairebé al final i apaguem el foc.
- En acabar la cocció de la cassola, hi tirem aquest sofregit, remenem i deixem reposar un parell de minuts.
Variants
Podeu substituir els cigrons per pèsols, afegint-los una mica més tard per evitar coure’ls en excés. També podeu utilitzar altres verdures de temporada, com cors de carxofes o bolets. O simplificar i deixar-ho només en costella amb patates. En el fons, aquest plat és una cassola que admet múltiples adaptacions. La costella, que sigui ibèrica, això sí. Val la pena.