Sopars de duro
Menús sibarítics per a totes les butxaques
Clafoutis de nabius

Clafoutis de nabius

Si habitualment els pans de pessic us surten eixuts i atapeïts, les cremes se us deslliguen i els bunyols us queden crus per dintre i cremats per fora, aquesta és la vostra recepta. El clafoutis farà remuntar la vostra autoestima pastissera com clares a punt de neu. És un pastís tradicional del Llemosí, d’elaboració molt simple i èxit assegurat. Tot i que l’original es fa amb cireres, els nabius són una excel·lent alternativa, igualment saborosa i que no cal desossar. Ja veureu que la massa s’esquerda, i que la fruita fa esllavissades un cop servida la ració al plat, però això només accentua el seu caràcter rústic i fa aquest pastisset més apetible. Proveu a servir el clafoutis tebi per culminar un sopar a l’aire lliure i, mentre l’assaboriu, acabeu-vos l’ampolla de vi negre. La conversa (i la nit) sens dubte milloraran.

Cost aproximat per ració: 1,20 € (en surten 6 racions generoses).

Ingredients

Preparació

  1. Encenem el forn a 170 °C.
  2. Untem un motlle amb mantega i l’espolsem amb sucre. L’ideal és utilitzar un motlle bonic, de ceràmica si pot ser, que serveixi per presentar les postres a la taula. Que no sigui desmuntable, perquè la massa és força líquida i podria filtrar-se.
  3. Rentem i eixuguem bé els nabius.
  4. Els repartim pel motlle.
  5. Batem els restants ingredients fins que estiguin totalment integrats.
  6. Els aboquem damunt la fruita.
  7. Coem el clafoutis durant uns 45 minuts i deixem reposar dins el forn apagat uns 10 minuts més.
  8. Deixem refredar a temperatura ambient.
  9. El clafoutis es pot servir tebi, amb un polsim de sucre aromatitzat i acompanyat d’una bola de gelat de vainilla, nata o mascarpone. Aviseu els nens i els golafres que no mengin massa de pressa. Aquestes postres s’han d’assaborir!

Variants

Per fer un clafoutis de color ben encès, es poden utilitzar altres fruits com gerds, groselles, cireres… sols o en combinació amb els nabius. O bé, si us decanteu pel verd, raïm o prunes clàudies, tot i que cal procurar que no siguin excessivament sucoses. Trieu fruits de temporada i ajusteu la quantitat de sucre a la dolçor natural de la fruita.